top of page

Córrer, excuses i motius

Pere Gomés. Atleta amateur, empresari i professional de la direcció comercial.

Quin significa el running per tu?/ a la teva vida?

Fa molts anys que corro, més de 25, diria que vaig començar de manera casual, esporàdica al començament i des de llavors córrer ha acabat convertint-se en una manera de conduir la meva vida. Tot i que he passat per moments d'autèntica obsessió, els corredors que em llegeixin m'entendran, del que estic convençut és que el fet de córrer ha marcat la meva vida de manera absoluta, és per això que vaig voler transmetre la meva experiència en el meu Llibre "Comença a córrer i no paris" (Ed.Cossetània any 2012) del qual aquest reportatge, n'és un extracte, i compartir-la per ajudar a entrar en aquest món a totes aquelles persones que en un moment de la seva vida i per les circumstàncies que sigui, se senten atretes per aquest esport tan senzill, però complet i avui tan de moda com és córrer a peu.

De ben segur que molts dels qui llegiu aquesta pàgina, més d'una vegada heu esgrimit alguns d'aquests motius per no posar-vos les sabatilles i sortir a córrer, però finalment us heu decidit. Segurament molts dels que teniu aquesta revista a les mans heu fet ja el primer pas, però us costa mantenir-lo i sempre trobeu excuses com: - Avui fa mal temps, - Demà m'hi poso, - No estic preparat/-da, - Avui no tinc temps, - Massa feina a l'empresa, - Peso massa, - Soc vell, - No tinc sabatilles, - Córrer és avorrit, - Fa fred, - Fa calor etc.


Quins són els motius/recomanacions per córrer?

Reconec que posar-se a córrer per primera vegada és una activitat poc atractiva, almenys vista des de fora. Jo soc el primer que durant molts anys, quan veia algú corrent, em preguntava "què hi deuen trobar a això de córrer? Quin avorriment". Aquesta qüestió m'ha donat voltes al cap gairebé cada dia des del primer quilòmetre que vaig fer i sempre he pensat, que ruc que era quan em preguntava això i quina sort que vaig tenir de voler aclarir el dubte. Això és el que vull que us respongueu des del primer pas que feu corrent. Alguns ho provareu i ho deixareu, però ja no tindreu aquesta sensació de desconeixement, ho tornareu a provar perquè segur que us quedarà el cuquet, molts us hi enganxareu i si us respecten les lesions anireu corrent amb assiduïtat. El que si us puc assegurar és que córrer és com una droga molt addictiva, però una droga molt positiva pel cos, doncs ens dona salut física i sobretot mental.


- Per salut física: córrer és una de les activitats més saludables per al cos humà, la pot practicar qualsevol persona en qualsevol estat físic, fins i tot en cadira de rodes. Tonifica els músculs, crema toxines, segrega endorfines i modela la figura.

- Per salut mental: la ment del corredor experimenta durant la pràctica d'aquest esport, un procés de reciclatge necessari en la nostra vida diària. Si hem tingut un dia dolent, corrent ens animarem. Si som creatius, corrent ens vindran les millors idees. Si estem de mal humor, en acabar de córrer segur que dibuixarem una rialla.

- Per perdre pes: per experiència pròpia us puc assegurar que no hi ha millor esport per aprimar-se que córrer.

- Per deixar de fumar, o altres vicis: no dic que sigui incompatible, no és condició sine qua non, però segur que si us habitueu a córrer no us vindrà de gust fumar. El tema de beure, no hi ha res millor que unes cerveses amb els amics després d'entrenar o d'una cursa, així com un bon vi amb el dinar o el sopar, sempre amb moderació.

- Per desconnectar: si bé aquesta raó sembla tenir relació amb la de la salut mental, no és ben bé el mateix. Desconnectar és això, passar una estona sense res més que comptar quilòmetres, o passes, o platges o boscos... No fer res més que pensar en el que estic fent, córrer.

- Per gaudir de la natura: la millor manera de conèixer l'entorn natural en el qual vivim, o en el que estem gaudint d'unes vacances, és corrent. Un bosc, una platja, un cim, un riu, un desert... mai els sentirem tan vius com corrent-hi al voltant, per dins, per sobre o a la vora.

- Per conèixer la ciutat: corrent descobrirem indrets o racons de la nostra vila que no havíem vist mai.

- Per fer amics: corrent en grup, o fent curses, fem noves amistats o profunditzem en aquelles que eren superficials. Aquest és un esport de bona gent, en general (sempre hi ha excepcions). L'amistat és un dels regals que ens donarà córrer en companyia.

- Per lligar: córrer, encara que sigui un esport solitari, també es pot practicar en grup. Conec moltes parelles que s'han conegut corrent.


Com veieu, de motius per iniciar-se en aquesta senzilla pràctica n'hi ha molts, jo només us n'he enumerat alguns, potser els més comuns i coneguts, comentats amb corredors de diferents llocs, de diferents edats, de diversa condició social, raça o sexe. Però cada persona té el seu motiu, de vegades no l'expliquem, moltes vegades és un motiu íntim i personal, però no conec ningú que corri que no en tingui com a mínim un, sigui el que sigui. Potser tu, lector, t'identifiques amb algun dels que t'he donat, potser en tens un de diferent, però si penses que no en tens cap i estàs llegint això, busca'l! El trobaràs segur.



Foto: Pere Tibau

תגובות


bottom of page