Un passeig per la història de Salou, com a element turístic.
Salou és com un llibre ple de capítols encara no llegits, on cada pàgina desvetlla un trosset de la seva història vora les aigües del mar Mediterrani. Des de la seva gènesi geològica, que ens ha deixat un ric patrimoni paleontològic; passant pels seus inicis prehistòrics del paleolític i el neolític i pel món antic dels ibers, fenicis, grecs i romans; travessant per l’època medieval amb el poble de Barenys i les expedicions dels reis de la Corona d’Aragó des del port natural de Salou, fins arribar al fenomen turístic dels 60; aquest indret ple de natura i paisatge mediterrani ha estat l’escenari i el testimoni d’una evolució fascinant.
Els grecs i els cartaginesos van veure en Salou més que simplement una línia costanera, i es bastí Kal·lípolis (ciutat bella) citada per Aviè a l’Ora Marítima, un enclau d’intercanvi i de comerç que s’enlaira sobre el mediterrani al Cap de Salou, talaia que li proporciona un ampli domini visual sobre tota la badia de Tarragona; que permetria tant un control de l’entorn més immediat com l’explotació dels recursos marítims els intercanvis comercials.
Durant l’època romana, les platges i cales del Cap Salou es converteixen en un port vital de la Hispania Citerior. I a redós sorgeixen les vil·les romanes de Barenys, la Burguera i de la Tossa; explotacions agrícoles de producció de vi i oli. Els musulmans i la Reconquesta van escriure capítols d’incertesa; però el coratge del rei Jaume I, que va partir cap a la conquesta de Mallorca el 1229 des d’aquest important port de la mediterrània, va convertir Salou en un punt crucial per la Corona d’Aragó.
Aquest indret va ser no només amagatall de corsaris i lloc d’intercanvis comercials, sinó també, durant més de 200 anys, el punt de partida de les mercaderies i productes vinícoles cap ultramar, que van enriquir el Camp de Tarragona.
Salou treballa en la museïtzació del jaciment arqueològic de La Cella, identificat com l’antiga Kallipolis, per oferir un nou producte turístic, basat en el coneixement de la història i el patrimoni cultural de la ciutat. Les restes arqueològiques són d’entre el 450 i el 250 a.C. El poblat va ser abandonat, pacíficament, als voltants de l’any 250 a.C., abans de l’arribada dels romans a la península.
Tornant a les vicissituds medievals, amb saquejos pirates i la construcció de la Torre Vella de Salou al 1530 per ordre de Pere de Cardona, recorden els temps quan la defensa era la clau. Avui, la torre acull art i història, com un record del passat.
En els dies calorosos de juliol de 1550, el corsari otomà Turgut Reis va deixar la seva petjada, enderrocant i saquejant el poble de Barenys i segrestant els habitants. Les incursions pirates van ser una melodia persistent que va tocar la població i l’economia durant els segles XV i XVI.
Els segles XVII al XIX van ser períodes de transformació, amb la consolidació del port mercantil i l’adquisició de drets per part de Vilaseca, el 1673. Els segles XVII-XVIII van veure la prosperitat, amb la implantació de les infraestructures portuàries i ferroviàries; però el 1820 va marcar un canvi.
El segle XIX va ser la gènesi de la metamorfosi de Salou d’un port comercial a un paradís turístic. Amb l’autorització de casetes de bany el 1863, l’obertura de l’estació de ferrocarril el 1865 i el començament del tramvia Reus-Salou el 1867, es va escriure un nou capítol. Comença el Salou de l’estiueg, les pràctiques saludables, els banys i el passeig vora mar. Els xalets, el modernisme i el noucentisme, entre els anys 1920 i 1960, foren testimonis del naixement d’una nova era turística.
El “boom” dels 60, l’impuls del fenòmen turistic amb la construcció d’apartaments i instal·lacions turístiques, el desenvolupament urbanístic i el creixement d’establiments.
Escultura de bronze del Rei Jaume I, de l’artista montblanquina Natàlia Ferré, inaugurada al setembre de 2022. Es troba situada a l’antic port natural de Salou, el lloc des d’on va sortir el monarca, amb 155 naus, cap a la conquesta de Mallorca, al setembre de 1229.
Els segles XX i XXI són les dècades de l’auge turístic, també de la Segregació de Salou el 1989 i la construcció de PortAventura el 1995. I sobretot la consolidació de Salou com un dels més importants municipis turístics de Catalunya i d’Espanya.
Més enllà dels fets escrits, Salou es troba en una missió per recuperar, rememorar i difondre la seva història com un tresor d’identitat. Entre jaciments romànics i ibèrics, l’arquitectura modernista i els vestigis de la Guerra Civil, el paisatge de Salou és com un quadre que espera ser admirat.
La Torre Vella de Salou va ser edificada al 1530 per ordre de l’arquebisbe Pere Cardona, per protegir aquest punt de la costa de les incursions pirates. Actualment, és un centre cultural destinat a exposicions d’art. Acull, també, el Museu de l’Esmalt Contemporani, amb un fons d’esmalts del segle XX, d’autors de tot el món.
A la platja Capellans, el port natural de Salou conta contes d’encontres comercials i decisions polítiques. Malgrat les tempestes del 1619, amb l’oposició de Tarragona i problemes econòmics, aquest port va ser un protagonista indomable. A través del Camí de Costa, des d’Els Pilons fins a Replanells a Cap Salou, ens aventurem en un viatge de paisatges impressionants. Els Pilons, al final de la platja de Llevant, amb la seva escultura que commemora els dies de pesca, són testimonis d’una època que mai s’oblida.
Lloc de mariners i de pescadors, que van veure com Salou es transformava amb la rebuda de gent que venia a prendre el bany primer, visitants i turistes, després.
Així és Salou, un lloc on cada gra de sorra de la seva platja amaga una història, cada brisa sospira un secret i cada onada canta una cançó ancestral. En aquest racó del temps i el mar, Salou espera ser descoberta, apreciada i estimada com un llegat històric que viu entre nosaltres. Perquè Salou és un poble jove, d’història mil·lenària.
Dues nenes i un nen juguen a la conquesta, des de les roques de la cala de les Ferreries. Aquest grup escultòric de Natàlia Ferré es troba al costat mateix de l’escultura del Rei Jaume I.
El parc arqueològic de la Vil•la Romana de Barenys (carrer Domènec Sugranyes i Gras, finals del segle I a.C.) està format per les restes d’un jaciment d’època romana, corresponents a un edifici que estava destinat a la producció de ceràmica. El conjunt arqueològic tenia com a funció la fabricació de materials de construcció i d’àmfores per a la explotació de vi tarragoní. Consta d’un forn per coure ceràmica que conserva completament la càmera de foc i, al seu costat, hi ha restes d’un gran espai columnat on es treballaven les peces de fang.
El Xalet Bonet es troba situat al passeig Jaume I. Fou edificat per Ciríac Bonet, al 1918. És obra de l’arquitecte Domènec Sugranyes i Gras, deixeble i col•laborador de Gaudí; un exemple de l’estil modernista tardà i un dels edificis més emblemàtics de la ciutat.
Els Apartaments Reus són una obra racionalista de Salou, inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es troben situats a la part alta del Cap de Salou (c. de la Punta del Cavall). Entre els anys 1959 i 1964 els arquitectes Antoni Bonet i Castellana i Josep Puig i Torné van construir un gran nombre de projectes a Salou. La construcció d’aquests apartaments exemplifica el moment de “desarrollismo” de la costa catalana amb el boom turístic, als anys 60.
!nforma´t
www.visitsalou.cat
Comments