top of page

Meritxell Lorca

“... no hi ha res impossible i que cal lluitar pels somnis i reptes”.

La Meritxell Lorca té 29 anys i pateix discapacitat visual. Ha sigut esportista d’èlit en esquí, i actualment en atletisme.


A continuació ens explicarà la seva experiència i reptes amb els que s’ha trobat al llarg de la seva carrera profesional.


Ens pots explicar com vas viure l’inici de la malaltia?

Vaig perdre la vista als 15 anys a causa d’una rara malaltia degenerativa sense cura. Des de ben petita, els meus pares van buscar solucions, portant-me a metges, intentant ulleres i lentilles, però la meva visió seguia empitjorant. Als 12 anys, em van diagnosticar oficialment la discapacitat visual, i tot i que els inicis van ser difícils per a mi i la meva família, l’ajuda de l’ONCE va facilitar la meva adaptació, tot i que acceptar la meva nova realitat no va ser senzill.


Què et va portar a canviar de l’esquí a l’atletisme i, en particular, com vas decidir especialitzar-te en llançament de disc?

Mai vaig deixar de practicar l’esquí, un esport que em donava una gran sensació de llibertat i adrenalina. Vaig formar part de l’equip de promeses de la Federació Espanyola d’Esports Adaptats en esquí, preparant-me per competir internacionalment i aspirant als Jocs Paralímpics. Lamentablement, l’equip de promeses va desaparèixer per problemes econòmics. Llavors vaig descobrir l’atletisme com una nova oportunitat, i vaig passar aproximadament cinc anys com a velocista i saltadora. Després, vaig haver de fer front a la pèrdua del meu guia de velocitat i entrenador de salt, i vaig intentar trobar nous guies i entrenadors sense èxit a la meva zona. Estava a punt d’abandonar l’atletisme quan vaig descobrir el llançament de disc, que semblava adaptar-se a les meves habilitats. El meu actual entrenador de llançament de disc va acceptar el repte d’entrenar-me i establir objectius clars. Això em va donar una nova motivació, il·lusió i nous somnis.


Quin ha estat l’assoliment que més t’ha marcat en la teva carrera esportiva i perquè?

He viscut moments inoblidables a la meva carrera esportiva. Competir a nivell internacional a l’es-quí, assolir la meva millor marca al salt en atletisme i establir el Rècord d’Espanya en el llançament de disc han estat fites que mai oblidaré.

Aquests èxits no haurien estat possibles sense els meus guies i entrenadors, que són més que els meus ulls en aquesta aventura.


Pots compartir alguns dels moments més difícils que has enfrontat i com els has afrontat?

Vaig passar per moments molt difícils en el meu camí. En un punt, vaig estar a punt d’abandonar els entrenaments i competicions per qüestions personals, però va ser el suport dels meus guies i entrenadors el que em va donar la força per continuar.

També va ser complicat quan els meus guies i entrenadors de velocitat i salt van haver de deixar els entrenaments i competicions per raons personals. Trobar substituts a la meva zona era un rep-te, i semblava que tot el meu somni esportiu podria desmoronar-se.


Com et sents sobre les metes que has assolit fins ara i quines són les teves aspiracions futures?

Assolir les metes és indescriptible, i compartir-ho amb les persones que més m’estimen i están al meu costat dia a dia es lo millor. Les meves aspiracions futures inclouen millorar el rècord d’Espanya, competir internacionalment i somiar amb uns Jocs Paralímpics en el llançament de disc.


Què et motiva a compartir la teva experiència i quin missatge intentes transmetre a les persones?

Vull destacar que encara tenim molt camí per recórrer com a societat. Em considero capacitat i amb el meu testimoni, vull inspirar a les persones a entendre que tots tenim habilitats, només necessitem ajuda per assolir els nostres somnis. A totes les persones amb discapacitats, vull dir que no hi ha res impossible i que cal lluitar pels somnis i reptes. Qualsevol persona pot assolir els seus objectius, ja que tenir una discapacitat no significa tenir límits.



Entrevista a Meritxell Lorca, esportista d'èlit



Comments


bottom of page